[page-n-1]
132 /
[page-n-2]
El Tolmo de Minateda:
de Senable a Teodomir
Sonia Gutiérrez Lloret
Universitat d’Alacant
Un camí en la història
El Tolmo de Minateda (Hellín, Albacete) és un important
jaciment situat al sud-est de la província d’Albacete, a la
vall de Minateda-Agramón, al costat del rierol de Tobarra,
que domina la via natural que comunica les terres de l’interior de la Meseta amb el sud-est costaner de la península Ibèrica. El descobriment casual el 1987 d’una inscripció
llatina de l’emperador August (any 8/9 de la nostra era)
va reactivar l’interés social per un enclavament oblidat i
va suposar l’inici d’un projecte sistemàtic d’investigació i
difusió patrimonial a El Tolmo de Minateda i el seu territori que, al llarg dels seus més de trenta anys de vida, ha
implicat diversos actors socials amb importants conseqüències en el teixit social de la regió.
Aquest projecte sistemàtic, dirigit per la Universitat
d’Alacant en col·laboració amb el Museu d’Albacete, ha
◁ Planta del grup episcopal, amb diverses propostes restitutives
de l’interior de l’aula basilical del palau episcopal.
[© Tolmo de Minateda, adaptat per D. Kiss].
sigut impulsat per la Junta de Comunitats de Castellala Manxa, que n’ha aconseguit entre altres fites la declaració com Bé d’Interés Cultural el 1992, la creació
d’un centre d’interpretació en el lloc i l’obertura del
Parc Arqueològic d’El Tolmo de Minateda a principis
de març de 2019. El seu lema museogràfic: «Una ciutat
en el camí. Un camí en la història», il·lustra el significat
històric d’un assentament, condicionat en gran manera per la seua posició estratègica en un important eix
de comunicació.
Aquest corredor secular és una calçada documentada per diversos mil·liars des d’almenys l’època iberoromana, que unia llavors Complutum (Alcalá de Henares)
amb Carthago Nova (Cartagena). El mateix camí va comunicar en època medieval Tulaytula, el nom àrab de
la visigoda Toletum (Toledo), amb la nova ciutat de
Mursiyya (Múrcia), fundada per l’emir ‘Abd al-Raḥmān ii
a principis del segle ix, quan Hispània ja era al-Andalus. Precisament en aqueix mateix itinerari, descrit pel
/ 133
[page-n-3]
geògraf d’Almeria al-Udrī, es menciona per primera ve-
els segles xix i xx, amb un conjunt de cases cova abando-
gada de forma expressa una Madinat Iyyuh, la ciutat
nades definitivament amb la crisi de l’espart i l’emigració
d’Iyyuh, entre Cieza i Tobarra, que avui sabem que cor-
rural a la perifèria industrial, en un impàs inversament
respon inequívocament a les ruïnes del nostre Tolmo de
proporcional a l’interés científic que van començar a des-
Minateda. Aquest nom àrab va perdurar en la documen-
pertar les seues ruïnes.
tació baixmedieval per a denominar no sols la mola d’El
Sense minva dels importants resultats obtinguts en
Tolmo, sinó també els seus veïns, inclosos la font, el pont
tots els registres de la seua diacronia, a la qual se suma
i l’heretat de Medinatea o Medinateda, fins a fixar en la to-
el santuari neolític de Minateda, inclòs al parc arqueolò-
ponímia la memòria de la vella ciutat. El lloc va mantin-
gic, un dels resultats més nous i imprevistos del projecte
dre la seua importància vial a través de la casa de postes,
ha sigut, sens dubte, la magnitud i singularitat de la seua
situada al camí Reial de Múrcia a Castella, i la venda de
fase altmedieval, com també la seua importància histò-
Minateda, en ús fins al replantejament de la N-301 a prin-
rica. Avui se n’accepta majoritàriament la identificació
cipis dels anys vuitanta del passat segle. Aquest eix radial
amb la nova seu episcopal d’Eio o Elo, segons les distin-
va acollir també el ferrocarril Albacete–Cartagena des de
tes grafies de les actes conciliars, i amb la Madīnat Iyyuh
1865, amb un baixador a Minateda, i l’autovia A-30, fins
mencionada en el famós tractat de capitulació firmat en-
a conformar l’embolic de vies que s’entrecreuen avui als
tre Teodomir («Theudimer» en les fonts llatines i «Tudmīr»
peus d’El Tolmo, com a testimoni material de la impor-
en les àrabs) i ‘Abd-‘al-Azīz Ibn Mūsà, fill del conquistador
tància històrica d’un camí secular.
Mūsà, l’abril de l’any 713.
Una ciutat en el camí: Ilunum, Eio, Iyyuh, Minateda
la monarquia visigoda a principis del segle vii, al costat
La primera va ser una nova seu episcopal creada per
La seua posició estratègica va afavorir una llarga
de Begastri (Cabezo de Roenas, Cehegín, a Múrcia), per
ocupació entre la prehistòria i l’època contemporània,
a integrar els territoris dependents dels bisbats d’Ilici i
amb solucions de continuïtat i dos moments particular-
Carthago Spartaria, que encara romanien en mans bi-
ment significatius des d’una perspectiva urbana: la fase
zantines. La segona, Madīnat Iyyuh, va jugar un impor-
iberoromana, com un important oppidum i municipi tes-
tant paper geopolític a la regió de Tudmir, almenys fins
tificat per l’epigrafia, identificat probablement amb la ciu-
a la fundació de la ciutat de Múrcia l’any 825, construïda
tat d’Ilunum, i després d’un parèntesi, la fase altmedieval,
com a nova capital de la regió en detriment precisament
quan va ressorgir com a centre urbà durant l’època visigo-
d’Iyyuh, que segons les fonts escrites, va ser destruïda en
da i el primerenc al-Àndalus, per a decaure amb el califat
aquell moment. Aquesta denominació, que no és sinó la
Omeia de Còrdova. Freqüentat durant la baixa edat mit-
transcripció a l’àrab del nom de Teodomir, va ser primer
jana i l’edat moderna, el turó va tornar a habitar-se entre
el referent d’un domini imprecís, sotmés per capitulació
134 /
[page-n-4]
1. Situació d’El Tolmo de Minateda; 2. Tram meridional de
la via Cartagena-Toledo (segons P. Sillières); 3-4. Via fèrria,
N-301 i A-31 al seu pas junt a El Tolmo
[© Tolmo de Minateda, adaptat per V. Amorós].
acordada, i que va acabar designant, des d’època d’ᶜAbd
al-Raḥmān una divisió administrativa d’al-Àndalus, la
cora de Tudmīr, almenys fins a la caiguda del Califat
(kūra en àrab, del grec chóra). El territori que administrava el dux Teodomir va quedar reflectit en el Pacte per les
ciutats que s’hi mencionen (set o vuit, segons versions) i
de les quals han sigut clarament identificades Auryūla/
Oriola, Lūrqa/Lorca, Laqant/Alacant, Ilš /Ilici a l’Alcúdia
d’Elx, Mūla/Cerro de la Almagra a Cehegín i Buq.sr.h/
Begastri, que definien una província al sud-est d’al-Àndalus (les actuals províncies de Múrcia, sud d’Alacant,
est d’Albacete i nord d’Almeria). S’hi han proposat altres
emplaçaments per a Balantala/Baltana en àrees geopolíticament diferenciades, com Villena i València, sense
consens científic.
El Tolmo de Minateda: de Senable a Teodomir. Sonia Gutiérrez Lloret
El descobriment d’una civitas episcopal
L’alta edat mitjana ha revelat una important i insospitada ocupació d’època visigoda, que va continuar durant
el primerenc al-Àndalus sense aparent solució de continuïtat. Un dels més significatius descobriments d’aquests
anys ha sigut, sens dubte, l’espectacular complex episcopal construït ex novo a l’acròpolis del turó, com correspon
a una nova seu episcopal, i la constatació arqueològica de
l’abandó d’aquesta i la transformació gradual en un barri
domèstic d’època islàmica; una seqüència diacrònica altmedieval única en el seu gènere, que ha convertit El Tolmo
de Minateda en un referent internacional per a l’estudi de
l’alt edat mitjana i del procés d’islamització, en permetre
estudiar el canvi cultural en totes les seues dimensions materials (espai social, arquitectura, ceràmica, moneda, etc.).
/ 135
[page-n-5]
Seqüència i fases
del complex episcopal
[© Tolmo de Minateda,
adaptat per V. Amorós].
No sabem si l’antic municipi romà d’Ilunum va influir
en l’elecció del turó d’El Tolmo com a emplaçament urbà
per part de l’Estat visigot, encara que el més probable és
que el factor determinant fóra la seua posició. De fet, l’edilícia que representa l’autoritat eclesiàstica del bisbat d’Eio
no reocupa edificis anteriors sinó tot al contrari, com es
constata en la transformació topogràfica del seu solar, on
es tallaran un seguit de terrasses que amortitzen qualsevol vestigi precedent, per a dissenyar després, sobre la
roca, el projecte constructiu ex novo que permet l’edificació des dels seus fonaments del complex episcopal.
Les dades estratigràfiques i materials en situen la
reviviscència en el trànsit del segle VI al VII (c. 600 dC).
De moment, coneixem poques però molt significatives
136 /
evidències de la magnitud del dit projecte urbanístic: es
recondiciona el camí rodat rupestre d’accés a la ciutat, al
mateix temps que es construeix un baluard defensiu per
a protegir la porta torrejada, que engloba al seu interior
les ruïnoses fortificacions ibèriques i romanes; es fortifica també l’acròpolis; s’urbanitza tota la superfície del
turó amb instal·lacions industrials, habitatges i edificis
públics, i s’alça el grup episcopal (catedral, baptisteri i
palau episcopal). En aquest complex d’edificis l’autoritat
eclesiàstica podia desplegar totes les funcions litúrgiques, administratives i residencials que li eren atribuïdes. Per això, l’elecció del seu emplaçament al centre
de l’altiplà superior, visible des de qualsevol punt de la
ciutat i del seu entorn més immediat, evidencia la im-
[page-n-6]
portància simbòlica i jeràrquica d’aquests edificis dins
de la trama urbana.
Com a espais destinats a la litúrgia, el complex d’Eio
disposa d’una catedral i un baptisteri construït als seus
peus. L’església és una construcció basilical de tres naus,
amb santuari absidal col·locat de forma canònica a l’est.
El baptisteri és en realitat una prolongació de la basílica
—amb una lleugera desviació en l’orientació— ja que es
distribueix també en tres naus separades per pilars i cancells. L’espai central és el que allotja la piscina baptismal
amb una planta originàriament cruciforme, que va patir
nombroses transformacions i una progressiva reducció
de grandària. Tant al voltant de l’església com en menor
grau en el seu interior, han aparegut nombroses sepultures contemporànies al seu ús litúrgic on, per regla general,
és freqüent trobar diverses deposicions, que conformen
un cementeri ad sanctos que complementa les necròpolis
extraurbanes situades al llarg de la via i entorn de possibles edificis religiosos suburbials, com se sospita en el cas
del turó frontaler d’El Lagarto, situat davant per davant
del Tolmo, a l’altre costat del rierol de Tobarra.
El conjunt es completa amb un edifici frontaler a
l’església, compost per més d’una desena d’espais aline-
Planta i secció acumulativa de las forficacions de El Reguerón,
a la porta de la ciutat [© Tolmo de Minateda].
ats, entre els quals destaca la gran aula basilical (7,5 m
d’amplària per 17,3 m de llargària), amb contraforts o
pilars interiors, perpendicular a l’eix litúrgic de l’església
—és a dir, disposada de nord a sud— i dividida en dues
naus separades per una columnata central de què només
es conserven les talles circulars en la roca sobre les quals
devien anar alçats els fustos. Encara que l’edifici va ser
molt espoliat, s’hi han trobat restes de l’afonament de la
El Tolmo de Minateda: de Senable a Teodomir. Sonia Gutiérrez Lloret
seua testera septentrional amb indicis de finestres geminades i un pis alt, sostingut per pilars interiors i columnes.
L’edifici, separat de l’església per una plaça i un pòrtic, ha
sigut interpretat com la domus episcopi o palatium episcopal, amb ambients de caràcter públic destinats a l’administració i a l’audiència, i altres propis de l’àmbit privat
del bisbe, els testimonis estructurals del qual són menys
/ 137
[page-n-7]
llorejades, trobades exclusivament a l’església i a l’aula basilical del palau episcopal. També s’hi han trobat diversos
elements litúrgics metàl·lics, entre els quals s’han pogut
reconéixer lluernes, llums de tipus copte-bizantí, sistemes
de suspensió i penjolls de creus i corones votives. Del complex monumental procedix també un dels volums més
significatius de moneda visigoda no atresorada trobada
en contextos estratigràfics (trients d’Ervigi, Ègica i Vítiza) i
alguns productes d’importació, entre els quals destaquen
per la seua quantitat les tapadores d’UWW1 spouted jugs
de possible origen oriental, que evidencien el consum de
productes d’alt cost per part d’aquests grups urbans. És
precisament el paper del bisbe en l’organització fiscal i
l’activa participació de les elits urbanes en la captació tributària, en especial la figura del dux, el que explica la importància de la ciutat en el context de la conquista islàmica i la seua inclusió en el territori del Pacte de Teodomir,
com una de les ciutats que va mantindre fins i tot la seua
Perspectiva isomètrica del grup episcopal, amb diverses
propostes restitutives de l’interior de l’aula basilical de la domus
episcopi [© Tolmo de Minateda, adaptat per D. Kiss].
capitalitat, o almenys un paper central, fins a la fundació
de Múrcia com nova capital de la cora de Tudmir.
La ciutat de Teodomir: de civitas a Madīna
La vida litúrgica i administrativa del bisbat, reflectida
evidents. El palatium aglutinava, en conseqüència, tots
arqueològicament i arquitectònica pel complex episco-
aquells espais destinats a l’exercici de l’activitat adminis-
pal, va haver de mantindre la seua funció original fins a
trativa i representativa del bisbe, en les mans del qual es
principis del segle viii, quan es va iniciar una dessacralitza-
trobava, a més de la gestió religiosa de la diòcesi, el con-
ció que va culminar amb la desaparició de l’església i de la
trol fiscal del territori adscrit a aquesta.
domus episcopi, ja avançada la centúria. El context històric
Se’n conserven nombrosos elements decoratius
que provoca la transformació urbana de la civitas d’Eio en
procedents de tallers regionals com capitells, finestres
la Madīna emiral d’Iyyuh ve marcat per la conquista islà-
coronelles, columnes decorades, cancells o algunes creus
mica de la península Ibèrica el 711, i per la posterior firma
138 /
[page-n-8]
Ciutats del Pacte de Teodomir (713)
Límit de la Cora de Tudmir segons Molina López
Límit de la Cora de Tudmir segons Molina López
Ciutats del Pacte de Teodomir (713)
del famós tractat de capitulació de Teodomir, o «Tudmīr»
en àrab, que garanteix la creació d’un territori sotmés, els
habitants de la qual van mantindre propietats i llibertat
de culte a canvi d’unes obligacions fiscals durant almenys
la primera meitat del segle viii, que va originar la província
o cora de Tudmīr al sud-est d’al-Àndalus.
Les empremtes del procés es lligen en el propi complex episcopal, que mai va ser transformat en mesquita.
Mentre l’església comença a ser espoliada i algunes de les
seues estances són adaptades a l’ús domèstic, el palau,
repavimentat successivament amb sòls d’argila, pareix
convertir-se en un lloc de residència, potser vinculat als
nous poders. Per fi, l’antic palau episcopal va patir un espoli sistemàtic i el solar, des de finals del segle viii, va ser
utilitzat per a l’edificació gradual d’un barri residencial i
El Tolmo de Minateda: de Senable a Teodomir. Sonia Gutiérrez Lloret
Límits de la Cora de Tudmir
i les ciutats del Pacte
de Teodomir.
[© S. Gutiérrez i V. Amorós].
artesanal que s’anirà ampliant al llarg de tot el segle ix,
fins envair un espai on un segle abans s’havia desenvolupat una arquitectura de prestigi. Els treballs més recents
han aportat indicis epigràfics de l’existència d’una mesquita com a mínim en l’entorn i de potents estructures
d’època emiral i visigoda a l’oest del conjunt episcopal.
La ciutat va arabitzar el seu nom i va romandre habitada
i activa, fins i tot després de la seua pretesa «destrució»
posteriorment a la fundació de Múrcia, fins al seu abandó
definitiu amb anterioritat al Califat, que deixava el vestigi deformat del seu nom àrab (Madīnat Iyyuh>Medina
Tea>Medinatea) al turó i l’aldea de Minateda, com a testimoni del seu passat.
/ 139
[page-n-9]
132 /
[page-n-2]
El Tolmo de Minateda:
de Senable a Teodomir
Sonia Gutiérrez Lloret
Universitat d’Alacant
Un camí en la història
El Tolmo de Minateda (Hellín, Albacete) és un important
jaciment situat al sud-est de la província d’Albacete, a la
vall de Minateda-Agramón, al costat del rierol de Tobarra,
que domina la via natural que comunica les terres de l’interior de la Meseta amb el sud-est costaner de la península Ibèrica. El descobriment casual el 1987 d’una inscripció
llatina de l’emperador August (any 8/9 de la nostra era)
va reactivar l’interés social per un enclavament oblidat i
va suposar l’inici d’un projecte sistemàtic d’investigació i
difusió patrimonial a El Tolmo de Minateda i el seu territori que, al llarg dels seus més de trenta anys de vida, ha
implicat diversos actors socials amb importants conseqüències en el teixit social de la regió.
Aquest projecte sistemàtic, dirigit per la Universitat
d’Alacant en col·laboració amb el Museu d’Albacete, ha
◁ Planta del grup episcopal, amb diverses propostes restitutives
de l’interior de l’aula basilical del palau episcopal.
[© Tolmo de Minateda, adaptat per D. Kiss].
sigut impulsat per la Junta de Comunitats de Castellala Manxa, que n’ha aconseguit entre altres fites la declaració com Bé d’Interés Cultural el 1992, la creació
d’un centre d’interpretació en el lloc i l’obertura del
Parc Arqueològic d’El Tolmo de Minateda a principis
de març de 2019. El seu lema museogràfic: «Una ciutat
en el camí. Un camí en la història», il·lustra el significat
històric d’un assentament, condicionat en gran manera per la seua posició estratègica en un important eix
de comunicació.
Aquest corredor secular és una calçada documentada per diversos mil·liars des d’almenys l’època iberoromana, que unia llavors Complutum (Alcalá de Henares)
amb Carthago Nova (Cartagena). El mateix camí va comunicar en època medieval Tulaytula, el nom àrab de
la visigoda Toletum (Toledo), amb la nova ciutat de
Mursiyya (Múrcia), fundada per l’emir ‘Abd al-Raḥmān ii
a principis del segle ix, quan Hispània ja era al-Andalus. Precisament en aqueix mateix itinerari, descrit pel
/ 133
[page-n-3]
geògraf d’Almeria al-Udrī, es menciona per primera ve-
els segles xix i xx, amb un conjunt de cases cova abando-
gada de forma expressa una Madinat Iyyuh, la ciutat
nades definitivament amb la crisi de l’espart i l’emigració
d’Iyyuh, entre Cieza i Tobarra, que avui sabem que cor-
rural a la perifèria industrial, en un impàs inversament
respon inequívocament a les ruïnes del nostre Tolmo de
proporcional a l’interés científic que van començar a des-
Minateda. Aquest nom àrab va perdurar en la documen-
pertar les seues ruïnes.
tació baixmedieval per a denominar no sols la mola d’El
Sense minva dels importants resultats obtinguts en
Tolmo, sinó també els seus veïns, inclosos la font, el pont
tots els registres de la seua diacronia, a la qual se suma
i l’heretat de Medinatea o Medinateda, fins a fixar en la to-
el santuari neolític de Minateda, inclòs al parc arqueolò-
ponímia la memòria de la vella ciutat. El lloc va mantin-
gic, un dels resultats més nous i imprevistos del projecte
dre la seua importància vial a través de la casa de postes,
ha sigut, sens dubte, la magnitud i singularitat de la seua
situada al camí Reial de Múrcia a Castella, i la venda de
fase altmedieval, com també la seua importància histò-
Minateda, en ús fins al replantejament de la N-301 a prin-
rica. Avui se n’accepta majoritàriament la identificació
cipis dels anys vuitanta del passat segle. Aquest eix radial
amb la nova seu episcopal d’Eio o Elo, segons les distin-
va acollir també el ferrocarril Albacete–Cartagena des de
tes grafies de les actes conciliars, i amb la Madīnat Iyyuh
1865, amb un baixador a Minateda, i l’autovia A-30, fins
mencionada en el famós tractat de capitulació firmat en-
a conformar l’embolic de vies que s’entrecreuen avui als
tre Teodomir («Theudimer» en les fonts llatines i «Tudmīr»
peus d’El Tolmo, com a testimoni material de la impor-
en les àrabs) i ‘Abd-‘al-Azīz Ibn Mūsà, fill del conquistador
tància històrica d’un camí secular.
Mūsà, l’abril de l’any 713.
Una ciutat en el camí: Ilunum, Eio, Iyyuh, Minateda
la monarquia visigoda a principis del segle vii, al costat
La primera va ser una nova seu episcopal creada per
La seua posició estratègica va afavorir una llarga
de Begastri (Cabezo de Roenas, Cehegín, a Múrcia), per
ocupació entre la prehistòria i l’època contemporània,
a integrar els territoris dependents dels bisbats d’Ilici i
amb solucions de continuïtat i dos moments particular-
Carthago Spartaria, que encara romanien en mans bi-
ment significatius des d’una perspectiva urbana: la fase
zantines. La segona, Madīnat Iyyuh, va jugar un impor-
iberoromana, com un important oppidum i municipi tes-
tant paper geopolític a la regió de Tudmir, almenys fins
tificat per l’epigrafia, identificat probablement amb la ciu-
a la fundació de la ciutat de Múrcia l’any 825, construïda
tat d’Ilunum, i després d’un parèntesi, la fase altmedieval,
com a nova capital de la regió en detriment precisament
quan va ressorgir com a centre urbà durant l’època visigo-
d’Iyyuh, que segons les fonts escrites, va ser destruïda en
da i el primerenc al-Àndalus, per a decaure amb el califat
aquell moment. Aquesta denominació, que no és sinó la
Omeia de Còrdova. Freqüentat durant la baixa edat mit-
transcripció a l’àrab del nom de Teodomir, va ser primer
jana i l’edat moderna, el turó va tornar a habitar-se entre
el referent d’un domini imprecís, sotmés per capitulació
134 /
[page-n-4]
1. Situació d’El Tolmo de Minateda; 2. Tram meridional de
la via Cartagena-Toledo (segons P. Sillières); 3-4. Via fèrria,
N-301 i A-31 al seu pas junt a El Tolmo
[© Tolmo de Minateda, adaptat per V. Amorós].
acordada, i que va acabar designant, des d’època d’ᶜAbd
al-Raḥmān una divisió administrativa d’al-Àndalus, la
cora de Tudmīr, almenys fins a la caiguda del Califat
(kūra en àrab, del grec chóra). El territori que administrava el dux Teodomir va quedar reflectit en el Pacte per les
ciutats que s’hi mencionen (set o vuit, segons versions) i
de les quals han sigut clarament identificades Auryūla/
Oriola, Lūrqa/Lorca, Laqant/Alacant, Ilš /Ilici a l’Alcúdia
d’Elx, Mūla/Cerro de la Almagra a Cehegín i Buq.sr.h/
Begastri, que definien una província al sud-est d’al-Àndalus (les actuals províncies de Múrcia, sud d’Alacant,
est d’Albacete i nord d’Almeria). S’hi han proposat altres
emplaçaments per a Balantala/Baltana en àrees geopolíticament diferenciades, com Villena i València, sense
consens científic.
El Tolmo de Minateda: de Senable a Teodomir. Sonia Gutiérrez Lloret
El descobriment d’una civitas episcopal
L’alta edat mitjana ha revelat una important i insospitada ocupació d’època visigoda, que va continuar durant
el primerenc al-Àndalus sense aparent solució de continuïtat. Un dels més significatius descobriments d’aquests
anys ha sigut, sens dubte, l’espectacular complex episcopal construït ex novo a l’acròpolis del turó, com correspon
a una nova seu episcopal, i la constatació arqueològica de
l’abandó d’aquesta i la transformació gradual en un barri
domèstic d’època islàmica; una seqüència diacrònica altmedieval única en el seu gènere, que ha convertit El Tolmo
de Minateda en un referent internacional per a l’estudi de
l’alt edat mitjana i del procés d’islamització, en permetre
estudiar el canvi cultural en totes les seues dimensions materials (espai social, arquitectura, ceràmica, moneda, etc.).
/ 135
[page-n-5]
Seqüència i fases
del complex episcopal
[© Tolmo de Minateda,
adaptat per V. Amorós].
No sabem si l’antic municipi romà d’Ilunum va influir
en l’elecció del turó d’El Tolmo com a emplaçament urbà
per part de l’Estat visigot, encara que el més probable és
que el factor determinant fóra la seua posició. De fet, l’edilícia que representa l’autoritat eclesiàstica del bisbat d’Eio
no reocupa edificis anteriors sinó tot al contrari, com es
constata en la transformació topogràfica del seu solar, on
es tallaran un seguit de terrasses que amortitzen qualsevol vestigi precedent, per a dissenyar després, sobre la
roca, el projecte constructiu ex novo que permet l’edificació des dels seus fonaments del complex episcopal.
Les dades estratigràfiques i materials en situen la
reviviscència en el trànsit del segle VI al VII (c. 600 dC).
De moment, coneixem poques però molt significatives
136 /
evidències de la magnitud del dit projecte urbanístic: es
recondiciona el camí rodat rupestre d’accés a la ciutat, al
mateix temps que es construeix un baluard defensiu per
a protegir la porta torrejada, que engloba al seu interior
les ruïnoses fortificacions ibèriques i romanes; es fortifica també l’acròpolis; s’urbanitza tota la superfície del
turó amb instal·lacions industrials, habitatges i edificis
públics, i s’alça el grup episcopal (catedral, baptisteri i
palau episcopal). En aquest complex d’edificis l’autoritat
eclesiàstica podia desplegar totes les funcions litúrgiques, administratives i residencials que li eren atribuïdes. Per això, l’elecció del seu emplaçament al centre
de l’altiplà superior, visible des de qualsevol punt de la
ciutat i del seu entorn més immediat, evidencia la im-
[page-n-6]
portància simbòlica i jeràrquica d’aquests edificis dins
de la trama urbana.
Com a espais destinats a la litúrgia, el complex d’Eio
disposa d’una catedral i un baptisteri construït als seus
peus. L’església és una construcció basilical de tres naus,
amb santuari absidal col·locat de forma canònica a l’est.
El baptisteri és en realitat una prolongació de la basílica
—amb una lleugera desviació en l’orientació— ja que es
distribueix també en tres naus separades per pilars i cancells. L’espai central és el que allotja la piscina baptismal
amb una planta originàriament cruciforme, que va patir
nombroses transformacions i una progressiva reducció
de grandària. Tant al voltant de l’església com en menor
grau en el seu interior, han aparegut nombroses sepultures contemporànies al seu ús litúrgic on, per regla general,
és freqüent trobar diverses deposicions, que conformen
un cementeri ad sanctos que complementa les necròpolis
extraurbanes situades al llarg de la via i entorn de possibles edificis religiosos suburbials, com se sospita en el cas
del turó frontaler d’El Lagarto, situat davant per davant
del Tolmo, a l’altre costat del rierol de Tobarra.
El conjunt es completa amb un edifici frontaler a
l’església, compost per més d’una desena d’espais aline-
Planta i secció acumulativa de las forficacions de El Reguerón,
a la porta de la ciutat [© Tolmo de Minateda].
ats, entre els quals destaca la gran aula basilical (7,5 m
d’amplària per 17,3 m de llargària), amb contraforts o
pilars interiors, perpendicular a l’eix litúrgic de l’església
—és a dir, disposada de nord a sud— i dividida en dues
naus separades per una columnata central de què només
es conserven les talles circulars en la roca sobre les quals
devien anar alçats els fustos. Encara que l’edifici va ser
molt espoliat, s’hi han trobat restes de l’afonament de la
El Tolmo de Minateda: de Senable a Teodomir. Sonia Gutiérrez Lloret
seua testera septentrional amb indicis de finestres geminades i un pis alt, sostingut per pilars interiors i columnes.
L’edifici, separat de l’església per una plaça i un pòrtic, ha
sigut interpretat com la domus episcopi o palatium episcopal, amb ambients de caràcter públic destinats a l’administració i a l’audiència, i altres propis de l’àmbit privat
del bisbe, els testimonis estructurals del qual són menys
/ 137
[page-n-7]
llorejades, trobades exclusivament a l’església i a l’aula basilical del palau episcopal. També s’hi han trobat diversos
elements litúrgics metàl·lics, entre els quals s’han pogut
reconéixer lluernes, llums de tipus copte-bizantí, sistemes
de suspensió i penjolls de creus i corones votives. Del complex monumental procedix també un dels volums més
significatius de moneda visigoda no atresorada trobada
en contextos estratigràfics (trients d’Ervigi, Ègica i Vítiza) i
alguns productes d’importació, entre els quals destaquen
per la seua quantitat les tapadores d’UWW1 spouted jugs
de possible origen oriental, que evidencien el consum de
productes d’alt cost per part d’aquests grups urbans. És
precisament el paper del bisbe en l’organització fiscal i
l’activa participació de les elits urbanes en la captació tributària, en especial la figura del dux, el que explica la importància de la ciutat en el context de la conquista islàmica i la seua inclusió en el territori del Pacte de Teodomir,
com una de les ciutats que va mantindre fins i tot la seua
Perspectiva isomètrica del grup episcopal, amb diverses
propostes restitutives de l’interior de l’aula basilical de la domus
episcopi [© Tolmo de Minateda, adaptat per D. Kiss].
capitalitat, o almenys un paper central, fins a la fundació
de Múrcia com nova capital de la cora de Tudmir.
La ciutat de Teodomir: de civitas a Madīna
La vida litúrgica i administrativa del bisbat, reflectida
evidents. El palatium aglutinava, en conseqüència, tots
arqueològicament i arquitectònica pel complex episco-
aquells espais destinats a l’exercici de l’activitat adminis-
pal, va haver de mantindre la seua funció original fins a
trativa i representativa del bisbe, en les mans del qual es
principis del segle viii, quan es va iniciar una dessacralitza-
trobava, a més de la gestió religiosa de la diòcesi, el con-
ció que va culminar amb la desaparició de l’església i de la
trol fiscal del territori adscrit a aquesta.
domus episcopi, ja avançada la centúria. El context històric
Se’n conserven nombrosos elements decoratius
que provoca la transformació urbana de la civitas d’Eio en
procedents de tallers regionals com capitells, finestres
la Madīna emiral d’Iyyuh ve marcat per la conquista islà-
coronelles, columnes decorades, cancells o algunes creus
mica de la península Ibèrica el 711, i per la posterior firma
138 /
[page-n-8]
Ciutats del Pacte de Teodomir (713)
Límit de la Cora de Tudmir segons Molina López
Límit de la Cora de Tudmir segons Molina López
Ciutats del Pacte de Teodomir (713)
del famós tractat de capitulació de Teodomir, o «Tudmīr»
en àrab, que garanteix la creació d’un territori sotmés, els
habitants de la qual van mantindre propietats i llibertat
de culte a canvi d’unes obligacions fiscals durant almenys
la primera meitat del segle viii, que va originar la província
o cora de Tudmīr al sud-est d’al-Àndalus.
Les empremtes del procés es lligen en el propi complex episcopal, que mai va ser transformat en mesquita.
Mentre l’església comença a ser espoliada i algunes de les
seues estances són adaptades a l’ús domèstic, el palau,
repavimentat successivament amb sòls d’argila, pareix
convertir-se en un lloc de residència, potser vinculat als
nous poders. Per fi, l’antic palau episcopal va patir un espoli sistemàtic i el solar, des de finals del segle viii, va ser
utilitzat per a l’edificació gradual d’un barri residencial i
El Tolmo de Minateda: de Senable a Teodomir. Sonia Gutiérrez Lloret
Límits de la Cora de Tudmir
i les ciutats del Pacte
de Teodomir.
[© S. Gutiérrez i V. Amorós].
artesanal que s’anirà ampliant al llarg de tot el segle ix,
fins envair un espai on un segle abans s’havia desenvolupat una arquitectura de prestigi. Els treballs més recents
han aportat indicis epigràfics de l’existència d’una mesquita com a mínim en l’entorn i de potents estructures
d’època emiral i visigoda a l’oest del conjunt episcopal.
La ciutat va arabitzar el seu nom i va romandre habitada
i activa, fins i tot després de la seua pretesa «destrució»
posteriorment a la fundació de Múrcia, fins al seu abandó
definitiu amb anterioritat al Califat, que deixava el vestigi deformat del seu nom àrab (Madīnat Iyyuh>Medina
Tea>Medinatea) al turó i l’aldea de Minateda, com a testimoni del seu passat.
/ 139
[page-n-9]