La necròpolis tumulària del Salegar del Mesón del Carro (Cortes d'Arenós, Alt Millars, Castelló)
Amparo M. Barrachina Ibáñez
2010
[page-n-1]
El topònim Salegar és una denominació local que assenyala el lloc on es dóna sal a les ovelles. Al Mesón del
Carro el pastor utilitza una zona pròxima als corrals on es
van localitzar uns quants cercles de pedra que a penes
no sobreeixien de la superfície.
Estaven situats molt pròxims, formant un grup de
cinc, encara que en podrien haver sigut més. Es distingien a l’extrem nord d’un camp totalment cobert de
pedres. Aquest camp, a principi del segle
XX,
s’utilitzava
LA NECRÒPOLIS TUMULÀRIA DEL SALEGAR
DEL MESÓN DEL CARRO
(CORTES D’ARENÓS, ALT MILLARS, CASTELLÓ)
AMPARO BARRACHINA IBÁÑEZ
per a amuntonar troncs d’arbres procedents de les mun-
Servei d’Investigacions Arqueològiques i
tanyes pròximes, destinats als forns de les grans indús-
Prehistòriques
Diputació de Castelló
tries ceràmiques de la costa. El pastor ens va indicar que
allí s’acumulaven els troncs, es carregaven en els carros i
eren arrossegats per tirs de cavalls. Aquest tragí de fustes pogué escampar altres estructures tumulàries i crear
aquest gran camp de pedres, i dificultar la localització de
més túmuls en l’actualitat.
Dels cinc túmuls visibles n’hem excavat quatre. Les
seues dimensions no són semblants, però coincideixen
en la manera de ser construïts i en l’aprofitament de la
roca calcària base per a assentar-los (Fig. 1).
Totes les estructures estan afectades per processos
erosius relacionats amb l’aigua i les baixes temperatures.
Aquest fet ha provocat la fragmentació de les pedres
més grans que delimiten els cercles, per la qual cosa en
LA NECRÒPOLI TUMULÀRIA DEL SALEGAR DEL MESÓN DEL CARRO
235
[page-n-2]
El diàmetre de l’anell de pedra varia en cada cercle, així
com l’estructura interna. Només dos presenten cambra
interior (2.000 i 3.000), i només un, en ser excavat, ens ha
permés fer la documentació completa (3.000). En ambdós casos, la cambra es podria dir que és excèntrica i
que es construeix des de la mateixa base del túmul,
assentada directament sobre la roca.
Possiblement els túmuls tindrien un alçat un poc més
gran que el conservat i la seua superfície visible estaria
coberta per pedres i terra. Només en el cas del túmul
Figura 1. Plànol de la necròpolis del salegar del Mesón del Carro.
2.000, el més gran, observem la presència, més o menys
centrada, de tres pedres de grandària mitjana en posició
alguns casos la delineació interna no ha estat senzilla. En
vertical. No obstant això, atesa la degradació del túmul,
diverses estructures també hem observat que estan afec-
no volem pronunciar-nos sobre la seua interpretació.
tades per actuacions incontrolades, possiblement antigues, que poden estar en relació amb la falta d’aixovars
Les característiques particulars que presenta cada
túmul i que els diferencia són:
associats. Aquestes es van detectar en el punt on correspondria estar l’accés a la cambra o cista, i en superfície
TÚMUL 1.000
es va observar el desplaçament de les pedres exteriors
El seu diàmetre és de 170 centímetres i l’alçat conservat
de l’anell en dos dels casos (2.000 i 3.000). A aquestes
és de 20 centímetres. L’estructura estava afectada per les
qüestions indicades cal afegir l’afecció produïda per l’a-
arrels d’una alzina (Quercus ilex) jove que en creixia a l’in-
cumulació i la conducció de fustes, i la seua situació en
terior, arribant a desfer literalment algunes de les pedres
mig d’una senda que utilitzen habitualment les ovelles.
del cercle en introduir-se per les clivelles de la roca base.
Amb tot, mitjançant l’excavació hem pogut realitzar
No tenim constància de la seua morfologia interna.
una valoració del conjunt tumulari que per primera vegada es documentava a les comarques interiors castello-
TÚMUL 2.000
nenques. En línies generals, per a la construcció s’hi van
Les seues dimensions són de 240 per 250 centímetres de
utilitzar pedres calcàries locals de diferents dimensions i
diàmetre, i conserva un alçat de 20 centímetres. Dins l’a-
terra. El sistema constructiu del mur és de pedra seca,
nell de pedres està situada la cambra on es diposita l’en-
utilitzant poca terra per a la unió de les pedres, entre les
terrament. Aquesta és de forma rectangular, encara que
quals s’incorporen altres de dimensions més reduïdes a
només se’n va poder definir bé un dels costats, i manté
manera de falca. No se’n conserven més de dues filades.
una posició excèntrica. La seua orientació és sud-est. Les
236
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-3]
dimensions aproximades que presenta són 80 centímetres d’ample per 160 centímetres de llarg.
TÚMUL 3.000
El seu diàmetre és de 220 centímetres i conserva un alçat
de 25 centímetres. A l’interior se situa la cambra rectangular realitzada en maçoneria i en posició excèntrica. La
seua orientació és sud-est. Les dimensions que presenta
són de 50/70 centímetres d’ample per 140 centímetres
de llarg.
TÚMUL 4.000
Les seues dimensions són 220 per 240 centímetres. La
morfologia interna d’aquest túmul és diferent de la de les
dues estructures anteriors, ja que no s’hi ha trobat cap
cambra. Construïda igualment sobre la roca, ací s’aprofita la irregularitat del traçat rocós (que presenta un esca-
Figura 2. Grup tumulari de la necròpolis del salegar del Mesón del Carro.
ló en la meitat oest), per a col·locar l’urna en la part més
alta. Aquesta estava situada a un costat del cercle i rode-
i sobre una fina capa de color gris que interpretem com
jada per pedres. No s’hi van localitzar restes òssies però
cendra. La dispersió irregular dels fragments d’ossos
sí una fina capa grisa, que interpretem com cendra. És
ens indica de nou una antiga acció incontrolada sobre
l’únic túmul on s’ha documentat ceràmica, encara que
el grup de túmuls. Si aquests ossos hagueren estat dins
només fragments relacionats amb el cos i sense cap ele-
d’un contenidor ceràmic o orgànic (tela, cuiro, etc.),
ment significatiu que ens indique la seua morfologia.
estarien tots junts o pròxims. La seua reduïda presència
D’aquesta peça es van obtindre dues datacions per ter-
i la gran dispersió, a més de la falta d’aixovars, apunten
moluminiscència amb un resultat similar: 2.800 BP, amb
en aquesta direcció. Només un dels conjunts ossis s’ha
un error del 10 per cent (+ 280).
pogut estudiar (2.000). Tret d’aquestes restes no s’ha
pogut recuperar cap aixovar ni cap urna funerària. A
Els túmuls amb cambra (2.000 i 3.000) mantenen
una orientació semblant, es troben mirant al sud-est. A
excepció dels fragments ceràmics recuperats en el
túmul 4.000.
l’interior de cadascun es va localitzar un conjunt modest
La distribució espacial dels túmuls no presenta regu-
d’ossos molt fragmentats i cremats, mesclats amb terra
laritat (Fig. 2), tres n’estan molt pròxims, mentre que el
LA NECRÒPOLI TUMULÀRIA DEL SALEGAR DEL MESÓN DEL CARRO
237
[page-n-4]
2.000 està lleugerament desplaçat cap al nord-est, i
L’experiència directa que hem tingut en estudiar els
encara més el cercle cinqué no excavat. Al voltant dels
conjunts ceràmics de la necròpoli de Sant Joaquim de la
tres primers hi ha un empedrat, amb pedres de grandà-
Menarella (vegeu en aquest mateix volum), i la manera
ria mitjana que es desgranaven en el procés d’excavació
de construcció/amortització de les seues estructures, ens
pels problemes assenyalats a l’inici d’aquestes línies. Per
porta a reinterpretar allò que denominem cista com cam-
aquesta causa no es va poder determinar si les pedres
bra. Aquest terme ens sembla més adequat per a des-
esmentades procedien de l’amortització dels túmuls, si
criure l’espai rectangular de l’interior del cercle 3.000. No
havien estat col·locades amb una funció determinada o
obstant això, els túmuls del Salegar no tenen la base
si estaven en relació amb la litologia del terreny.
construïda que caracteritza les estructures circulars de
Pel que fa a l’estudi antropològic (Agustí, 2003), ja
Sant Joaquim, les cambres s’han construït directament
hem indicat que la mostra era molt reduïda. Es van recu-
sobre la roca i per tant amb una alçària menor que aque-
perar 454 fragments d’ossos molt menuts, amb un pes
lles. Pel que fa a l’escassa alçària conservada en aques-
de 63,79 grams, dels quals només se’n van identificar 42.
tes, bé podria estar determinada pels problemes postde-
No obstant això, algunes dades interessants se’n van
posicionals que assenyalàvem al principi. Aquesta recon-
poder obtindre, com la temperatura del procés de cre-
sideració de la tipologia dels túmuls del Salegar del
mació, que se situa entre els 650 i 700 graus. Alguns sec-
Mesón del Carro també ens porta a reconsiderar la seua
tors anatòmics (extremitats inferiors o tòrax) no hi esta-
cronologia. És molt probable que aquesta se situe entre
ven representats, per la qual cosa degué donar-se una
el final del segle VIII i l’inici del segle
selecció intencionada en el receptacle de la cremació
dins de la primera edat del ferro.
VII
cal ANE, és a dir,
(ustrinum) per a efectuar un dipòsit funerari simbòlic o,
simplement, una combustió contundent amb manipulació de les restes. Les dades obtingudes apuntaven un
individu adolescent o adult, de sexe indeterminat i una
morfologia general gràcil.
Quant a la seua cronologia i tipologia, aprofitarem
aquestes línies per a fer algunes matisacions. El grup
tumulari del Salegar del Mesón del Carro el relacionem
Bibliografia
AGUSTÍ, B. (2003): «Hostal del Carro (Cortes de Arenoso, Alt Millars,
Castelló)». Estudi Antropològic de la UE 2006 (informe inèdit).
AGUSTÍ, B.; BARRACHINA, A. I GRAELLS, R. (2006): «Posibilidades de interpretación en depósitos funerarios de incineración en Castellón y el sur de
inicialment amb els túmuls plans de la necròpoli dels
Cataluña». En C. Roca de Togores Muñoz i F. Rodes Lloret, eds. Actas
Castellets de Mequinensa (Barrachina, 2002-03: 143),
Jornadas de Antropología Física y Forense. Alicante, 29-30 junio 2006.
Institut de Cultura Juan Gil-Albert. Alacant, p. 65-72.
basant-nos per a fer-ho en l’escàs alçat conservat, mal-
BARRACHINA, E. (2002-2003): «Dos noves necròpolis d’incineració a la conca
grat les diferències que observàvem en les formes i les
del Millars: el Mesón del Carro i La Vilavella (Castelló)». Quaderns de
dimensions de les cistes.
d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques. Castelló. p. 141-150.
238
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 23. Diputació Provincial. Servei
[page-n-5]
El topònim Salegar és una denominació local que assenyala el lloc on es dóna sal a les ovelles. Al Mesón del
Carro el pastor utilitza una zona pròxima als corrals on es
van localitzar uns quants cercles de pedra que a penes
no sobreeixien de la superfície.
Estaven situats molt pròxims, formant un grup de
cinc, encara que en podrien haver sigut més. Es distingien a l’extrem nord d’un camp totalment cobert de
pedres. Aquest camp, a principi del segle
XX,
s’utilitzava
LA NECRÒPOLIS TUMULÀRIA DEL SALEGAR
DEL MESÓN DEL CARRO
(CORTES D’ARENÓS, ALT MILLARS, CASTELLÓ)
AMPARO BARRACHINA IBÁÑEZ
per a amuntonar troncs d’arbres procedents de les mun-
Servei d’Investigacions Arqueològiques i
tanyes pròximes, destinats als forns de les grans indús-
Prehistòriques
Diputació de Castelló
tries ceràmiques de la costa. El pastor ens va indicar que
allí s’acumulaven els troncs, es carregaven en els carros i
eren arrossegats per tirs de cavalls. Aquest tragí de fustes pogué escampar altres estructures tumulàries i crear
aquest gran camp de pedres, i dificultar la localització de
més túmuls en l’actualitat.
Dels cinc túmuls visibles n’hem excavat quatre. Les
seues dimensions no són semblants, però coincideixen
en la manera de ser construïts i en l’aprofitament de la
roca calcària base per a assentar-los (Fig. 1).
Totes les estructures estan afectades per processos
erosius relacionats amb l’aigua i les baixes temperatures.
Aquest fet ha provocat la fragmentació de les pedres
més grans que delimiten els cercles, per la qual cosa en
LA NECRÒPOLI TUMULÀRIA DEL SALEGAR DEL MESÓN DEL CARRO
235
[page-n-2]
El diàmetre de l’anell de pedra varia en cada cercle, així
com l’estructura interna. Només dos presenten cambra
interior (2.000 i 3.000), i només un, en ser excavat, ens ha
permés fer la documentació completa (3.000). En ambdós casos, la cambra es podria dir que és excèntrica i
que es construeix des de la mateixa base del túmul,
assentada directament sobre la roca.
Possiblement els túmuls tindrien un alçat un poc més
gran que el conservat i la seua superfície visible estaria
coberta per pedres i terra. Només en el cas del túmul
Figura 1. Plànol de la necròpolis del salegar del Mesón del Carro.
2.000, el més gran, observem la presència, més o menys
centrada, de tres pedres de grandària mitjana en posició
alguns casos la delineació interna no ha estat senzilla. En
vertical. No obstant això, atesa la degradació del túmul,
diverses estructures també hem observat que estan afec-
no volem pronunciar-nos sobre la seua interpretació.
tades per actuacions incontrolades, possiblement antigues, que poden estar en relació amb la falta d’aixovars
Les característiques particulars que presenta cada
túmul i que els diferencia són:
associats. Aquestes es van detectar en el punt on correspondria estar l’accés a la cambra o cista, i en superfície
TÚMUL 1.000
es va observar el desplaçament de les pedres exteriors
El seu diàmetre és de 170 centímetres i l’alçat conservat
de l’anell en dos dels casos (2.000 i 3.000). A aquestes
és de 20 centímetres. L’estructura estava afectada per les
qüestions indicades cal afegir l’afecció produïda per l’a-
arrels d’una alzina (Quercus ilex) jove que en creixia a l’in-
cumulació i la conducció de fustes, i la seua situació en
terior, arribant a desfer literalment algunes de les pedres
mig d’una senda que utilitzen habitualment les ovelles.
del cercle en introduir-se per les clivelles de la roca base.
Amb tot, mitjançant l’excavació hem pogut realitzar
No tenim constància de la seua morfologia interna.
una valoració del conjunt tumulari que per primera vegada es documentava a les comarques interiors castello-
TÚMUL 2.000
nenques. En línies generals, per a la construcció s’hi van
Les seues dimensions són de 240 per 250 centímetres de
utilitzar pedres calcàries locals de diferents dimensions i
diàmetre, i conserva un alçat de 20 centímetres. Dins l’a-
terra. El sistema constructiu del mur és de pedra seca,
nell de pedres està situada la cambra on es diposita l’en-
utilitzant poca terra per a la unió de les pedres, entre les
terrament. Aquesta és de forma rectangular, encara que
quals s’incorporen altres de dimensions més reduïdes a
només se’n va poder definir bé un dels costats, i manté
manera de falca. No se’n conserven més de dues filades.
una posició excèntrica. La seua orientació és sud-est. Les
236
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-3]
dimensions aproximades que presenta són 80 centímetres d’ample per 160 centímetres de llarg.
TÚMUL 3.000
El seu diàmetre és de 220 centímetres i conserva un alçat
de 25 centímetres. A l’interior se situa la cambra rectangular realitzada en maçoneria i en posició excèntrica. La
seua orientació és sud-est. Les dimensions que presenta
són de 50/70 centímetres d’ample per 140 centímetres
de llarg.
TÚMUL 4.000
Les seues dimensions són 220 per 240 centímetres. La
morfologia interna d’aquest túmul és diferent de la de les
dues estructures anteriors, ja que no s’hi ha trobat cap
cambra. Construïda igualment sobre la roca, ací s’aprofita la irregularitat del traçat rocós (que presenta un esca-
Figura 2. Grup tumulari de la necròpolis del salegar del Mesón del Carro.
ló en la meitat oest), per a col·locar l’urna en la part més
alta. Aquesta estava situada a un costat del cercle i rode-
i sobre una fina capa de color gris que interpretem com
jada per pedres. No s’hi van localitzar restes òssies però
cendra. La dispersió irregular dels fragments d’ossos
sí una fina capa grisa, que interpretem com cendra. És
ens indica de nou una antiga acció incontrolada sobre
l’únic túmul on s’ha documentat ceràmica, encara que
el grup de túmuls. Si aquests ossos hagueren estat dins
només fragments relacionats amb el cos i sense cap ele-
d’un contenidor ceràmic o orgànic (tela, cuiro, etc.),
ment significatiu que ens indique la seua morfologia.
estarien tots junts o pròxims. La seua reduïda presència
D’aquesta peça es van obtindre dues datacions per ter-
i la gran dispersió, a més de la falta d’aixovars, apunten
moluminiscència amb un resultat similar: 2.800 BP, amb
en aquesta direcció. Només un dels conjunts ossis s’ha
un error del 10 per cent (+ 280).
pogut estudiar (2.000). Tret d’aquestes restes no s’ha
pogut recuperar cap aixovar ni cap urna funerària. A
Els túmuls amb cambra (2.000 i 3.000) mantenen
una orientació semblant, es troben mirant al sud-est. A
excepció dels fragments ceràmics recuperats en el
túmul 4.000.
l’interior de cadascun es va localitzar un conjunt modest
La distribució espacial dels túmuls no presenta regu-
d’ossos molt fragmentats i cremats, mesclats amb terra
laritat (Fig. 2), tres n’estan molt pròxims, mentre que el
LA NECRÒPOLI TUMULÀRIA DEL SALEGAR DEL MESÓN DEL CARRO
237
[page-n-4]
2.000 està lleugerament desplaçat cap al nord-est, i
L’experiència directa que hem tingut en estudiar els
encara més el cercle cinqué no excavat. Al voltant dels
conjunts ceràmics de la necròpoli de Sant Joaquim de la
tres primers hi ha un empedrat, amb pedres de grandà-
Menarella (vegeu en aquest mateix volum), i la manera
ria mitjana que es desgranaven en el procés d’excavació
de construcció/amortització de les seues estructures, ens
pels problemes assenyalats a l’inici d’aquestes línies. Per
porta a reinterpretar allò que denominem cista com cam-
aquesta causa no es va poder determinar si les pedres
bra. Aquest terme ens sembla més adequat per a des-
esmentades procedien de l’amortització dels túmuls, si
criure l’espai rectangular de l’interior del cercle 3.000. No
havien estat col·locades amb una funció determinada o
obstant això, els túmuls del Salegar no tenen la base
si estaven en relació amb la litologia del terreny.
construïda que caracteritza les estructures circulars de
Pel que fa a l’estudi antropològic (Agustí, 2003), ja
Sant Joaquim, les cambres s’han construït directament
hem indicat que la mostra era molt reduïda. Es van recu-
sobre la roca i per tant amb una alçària menor que aque-
perar 454 fragments d’ossos molt menuts, amb un pes
lles. Pel que fa a l’escassa alçària conservada en aques-
de 63,79 grams, dels quals només se’n van identificar 42.
tes, bé podria estar determinada pels problemes postde-
No obstant això, algunes dades interessants se’n van
posicionals que assenyalàvem al principi. Aquesta recon-
poder obtindre, com la temperatura del procés de cre-
sideració de la tipologia dels túmuls del Salegar del
mació, que se situa entre els 650 i 700 graus. Alguns sec-
Mesón del Carro també ens porta a reconsiderar la seua
tors anatòmics (extremitats inferiors o tòrax) no hi esta-
cronologia. És molt probable que aquesta se situe entre
ven representats, per la qual cosa degué donar-se una
el final del segle VIII i l’inici del segle
selecció intencionada en el receptacle de la cremació
dins de la primera edat del ferro.
VII
cal ANE, és a dir,
(ustrinum) per a efectuar un dipòsit funerari simbòlic o,
simplement, una combustió contundent amb manipulació de les restes. Les dades obtingudes apuntaven un
individu adolescent o adult, de sexe indeterminat i una
morfologia general gràcil.
Quant a la seua cronologia i tipologia, aprofitarem
aquestes línies per a fer algunes matisacions. El grup
tumulari del Salegar del Mesón del Carro el relacionem
Bibliografia
AGUSTÍ, B. (2003): «Hostal del Carro (Cortes de Arenoso, Alt Millars,
Castelló)». Estudi Antropològic de la UE 2006 (informe inèdit).
AGUSTÍ, B.; BARRACHINA, A. I GRAELLS, R. (2006): «Posibilidades de interpretación en depósitos funerarios de incineración en Castellón y el sur de
inicialment amb els túmuls plans de la necròpoli dels
Cataluña». En C. Roca de Togores Muñoz i F. Rodes Lloret, eds. Actas
Castellets de Mequinensa (Barrachina, 2002-03: 143),
Jornadas de Antropología Física y Forense. Alicante, 29-30 junio 2006.
Institut de Cultura Juan Gil-Albert. Alacant, p. 65-72.
basant-nos per a fer-ho en l’escàs alçat conservat, mal-
BARRACHINA, E. (2002-2003): «Dos noves necròpolis d’incineració a la conca
grat les diferències que observàvem en les formes i les
del Millars: el Mesón del Carro i La Vilavella (Castelló)». Quaderns de
dimensions de les cistes.
d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques. Castelló. p. 141-150.
238
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 23. Diputació Provincial. Servei
[page-n-5]